El vent entre els arbres

Si tu, oh lector, t'acostes a qualsevol bosc, bancal o agrupació d'arbres de qualsevol condició t'adonaràs que quan el vent bufa fa un soroll determinat i alhora variable. Pots prendre-te'l com vulgues, perquè segons el dia, l'hora, l'època de l'any i l'estat d'ànim entendràs una o altra cosa. Els grecs, que com diria Feliu Ventura, si que sabien escoltar els arbres i no sentien a soles vent van decidir que allò sonava tan bé que tenia capacitats profètiques. Els grecs, que encara no tenien satèl·lit Meteosat, no podien saber que passaria en el futur i buscaven, doncs, en la natura, les respostes als problemes del futur.

Aixina, ens trobem de cop i volta amb quatre tipus d'oracles possibles. El forat sulfurós que posseix la pitonisa, model Delfos, la Sibil·la penjada del sostre a la qual sols li queda veu, model Cumas, la cova de l'oasi on venen inspiracions model Siwah (ahi li van dir a Alexandre Magne que seria l'amo del món casi res diu el diari) i el quart model, de vent i arbres al qual corresponia el santuari de Dódona, a l'Epir, que és el model que ens interessa.

Si em posen a buscar al meu entorn més proper, a Xàbia no tenim escletxes en la terra de gasos sulfurosos que posseisquen ningú. No tenim Sibil·la immortal i reduïda a una veu penjant del sostre ni tampoc cap oasi, així que per instint pràctic vaig pensar que allò més preferible, en el cas de voler saber el futur a una manera clàssica era escoltar els arbres.

Davant la meua falta de liquiditat i la impossibilitat de reunir en un bancal de la meua propietat el total de roures necessaris per reproduïr les condicions de Dódona, vaig optar per fer servir un bancal de metlers. D'acord que sols seran hàbils per a l'estiu, però a l'hivern puc buscar algun de tarongers i així tenir la quota tot l'any, la possibilitat d'escoltar els arbres i fer cas al que Zeus, Amon, Ossiris, o l'interlocutor de Feliu Ventura a la cançó puguen voler dir-me. Promet interpretacions productives i periòdiques!

PS: Ah! per al futur promet aconseguir algun roure gal·ler com els que plantàvem a l'escola, que segur que deu tindre una capacitat interlocutiva molt superior als metlers d'un bancal a vora la carretera de Gata. Ara, necessitarà créixer, i fins i tot algun ampli en els seus primers anys de vida per a poder-lo interpretar. Paciència.