Un vent mariner i inspirat bufa a través d'un bancal variat de metlers, oliveres, algun cep i uns quants tarongers per donar lloc a una veu inspirada i profètica com la del famós santuari de Dodona de l'Epir. Si qui parla és Zeus, Ossiris o sols la meua imaginació és ja una cosa que que no puc respondre.
dijous, 3 de juliol del 2008
Borratxa i morta
En despertar de la letàrgia has trobat al vell cabàs de gos on, feliç, solies dormir una bella dama, pudent a alcohol i somrient i tanmateix, morta
1 comentari:
Et seguiré, impacient, per veure si continues en aquesta línia de poesia sinistra i decadent... clar que sí! :P
A explorar, s'ha dit, que la vida són quatre dies (o gigues xDD)...
Muuuuuuaaaaaaaaksssssssss!!!!!
Publica un comentari a l'entrada